El primer comentari que va rebre
aquest blog va ser del Lluís, com no, i va fer una reflexió interessant. Els
nens dibuixen principalment cercles.
Això ens va portar a fer una mica de
recerca i a trobar que són molts els que han estudiat sobre aquest tema.I com que d’estudis i estudiosos
n’hi ha molts, i potser masses, de tot el que hem llegit ens quedem amb allò
que més ens ha agradat i que ens ha portat a recordar-nos de l’Abril i de la
Dolors, ja que fa referència als Mandales.
El cercle suggereix totalitat, unitat, completesa i eternitat. Les
imatges mandàliques són circulars o poden ser contingudes dins d’un cercle. De
fet, originàriament la paraula escrita “mandala” significa “cercle” i més
concretament “pensament contingut dins d’un cercle”.
Les primeres experiències que tenen els nens, els nadons, són circulars
– el ventre de la mare, el pit i mugró de la mare, els ulls i boca rodona dels
pares a qui observa en els seus primers mesos de vida...- i tot això estimula
l’atracció dels nens per les estructures mandàliques, circulars, alimenta
l’emoció que els cercles produeixen sobre els nens i la seva espontània
predisposició cap als cercles.
Els nens comencen espontàniament dibuixant cercles als que després hi
afegiran línies per a que es diferenciïn els uns dels altres i es converteixin
en sòls, cares, persones... Les primeres figures humanes són cercles als que hi
posen cames i braços perquè per a ells el cos és un tot, no distingeixen que
està format per tres parts, consideren que tot surt del mateix lloc.
És una percepció dels cercles
que ens agrada i amb la que ens quedem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada